dimecres, de març 19

Vilaweb

Mercè Rodoreda: retrat en primera persona

Angle editorial publica Autoretrat de Mercè Rodoreda, a cura de Mònica Miró i d'Abraham Mohino

Acaba d'aparèixer un llibre diferent sobre la vida i l'obra de Mercè Rodoreda. El títol té tant de provocador com d'inexacte, Autoretrat, però accentua un fet essencial i nou: aplega documents poc coneguts i materials reelaborats que parteixen del testimoni, en primera persona, de l'escriptora. Els curadors del llibre són els filòlegs Mònica Miró i Abraham Mohino (responsable també de l'edició de la poesia inèdita de Rodoreda, Agonia de llum).

El volum ofereix una selecció d'articles de premsa escrits per la Rodoreda abans de la guerra; tres pròlegs de maduresa, en què l'autora parla del seu ofici en profunditat; i un monòleg confegit pels curadors a partir de les trenta-vuit entrevistes fetes a l'autora.

Testament vital i literari

És aquest monòleg la part més compromesa i que, ben segur, mourà polèmica, entre els especialistes i biògrafs de la Rodoreda, afectats sovint per susceptibilitats i confrontacions. Els curadors han titulat aquesta part 'En el mirall'. Entenen que és la part més important del llibre i que té la consistència d'un monòleg teatral. Mohino i Miró han buidat les trenta-vuit entrevistes que la Rodoreda va concedir del 1966 al 1982, poc abans de la seva mort, i n'han organitzat els arguments d'una manera temàtica: sobre l'ofici de viure i sobre l'ofici d'escriure.

Explica Miró: 'Hem volgut fer una mena de testament vital i literari a través d'un monòleg interior. És un discurs densíssim. I, si bé en molts moments la Rodoreda es dedica a reproduir la imatge d'una dona esquerpa, que vorejava la mala educació (no li agradaven les entrevistes, perquè la destorbaven d'escriure), en molts moments acaba confessant-s'hi. I creiem que el text dóna pistes fonamentals per a entendre-la. Ja ho va dir l'escriptora i amiga Anna Murià, que la millor biografia de la Rodoreda és la que ella ha transmès en les entrevistes.'

Quant al títol, els curadors l'entenen com una autorepresentació: 'Més que un autoretrat és una autorepresentació. Però aquesta paraula aquí no té tradició, diu Miró; per això hem optat per Autoretrat. És un retrat fet a partir d'ella mateixa. És una obra assagística que parteix del 'jo' de la Rodoreda.' I Mohino: 'Les literatures del jo són un gènere de risc.' I Miró: 'No ens amoïnen gaire les crítiques. La cosa interessant no és ni la polèmica ni el títol, sinó tot el material que hem aplegat. I és així que s'avança en la recerca.' I Mohino: 'És la primera vegada que la Rodoreda parla amb veu pròpia. Fer un llibre com aquest és heroic. En ha portat moltíssima feina.' La Fundació Mercè Rodoreda ha donat el vist-i-plau al llibre, que es publica durant l'Any Rodoreda, que rememora el centenari del naixement de l'autora.

'La Rodoreda que ens parla en aquest llibre és la Rodoreda que se'n va a viure a Romanyà de la Selva, el 1982, poc abans de morir. Una Rodoreda serena, en la maduresa, que se situa davant la seva vida i la seva obra', explica Mònica Miró. 'I els oblits també parlen en el llibre. Per exemple, en cap moment no esmenta Armand Obiols, que fou el seu gran amor.'

Les 'vamps' del cinema i discursos inèdits

L'obra s'organitza en cinc parts. La primera, 'Imatges d'infantesa', la formen una sèrie de textos elaborats per Mercè Rodoreda sobre la seva infantesa, escrits des del record. Són proses més aviat breus, que sovint tenen per punt de partença una fotografia. És per això que el llibre també aporta un material fotogràfic interessant i poc conegut. Aquestes proses, Rodoreda les va publicar a la revista Serra d'Or el 1982, llevat de les dues últimes.

La segona part, 'Un temps per a aprendre', és una selecció d'articles de quan Mercè Rodoreda comença a escriure a la premsa abans de la guerra. És d'aquesta manera com l'escriptora comença a afaiçonar el seu estil literari i la seva imatge, perquè pren posició en polèmiques com la crisi de la novel·la, la crisi del teatre català... També descobrim una Rodoreda interessada pel cinema, que escriu un article esplèndid sobre les 'vamps'.

La tercera part és 'En el mirall', el monòleg, que els curadors consideren la part central del llibre.

Després, en una quarta part, s'ofereix un recull de parlaments que la Rodoreda va fer per motius diversos (un pregó de les Festes de la Mercè, el discurs del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la presentació d'algun dels seus llibres...). La major part d'aquest material és inèdit.

I en la cinquena i darrera part, s'ofereixen els pròlegs que l'autora va escriure per a Mirall trencat, La plaça del Diamant i Quanta, quanta guerra... Pel curadors, aquests pròlegs han rebut molt poca atenció fins ara, malgrat que els escriu a la maduresa i dóna informacions importants sobre la gènesi de les seves novel·les. 'Són autèntics tractats de novel·lística', asseguren.

M. S.

Cap comentari: