Un llibre fa un 'autoretrat' de Mercè Rodoreda a partir de les paraules que va pronunciar en entrevistes i actes públics
Barcelona, 18 de març (ACN).- Amb motiu de l'Any Rodoreda i a poques setmanes perquè arribi Sant Jordi, Angle Editorial publica un llibre d'assaig sobre Mercè Rodoreda titulat Autoretrat, obra de Mònica Miró i Abraham Mohino. Es tracta d'un treball que pretén sintetitzar els aspectes més rellevants que l'autora de Mirall trencat va pronunciar en les 38 entrevistes que va concedir en la seva maduresa, des del 1966 fins al 1983, juntament amb material inèdit poc conegut i difícil de trobar, com són els pròlegs d'algunes de les seves obres o els discursos que va oferir en actes públics.
"Hem volgut fer un testament literari i vital de Rodoreda", han explicat els seus impulsors, on l'autora parla en primera persona de les seves dues dimensions, l'ofici de viure i l'ofici d'escriure.
En les més de 350 pàgines, els lectors i estudiosos es retrobaran de nou amb l'univers de Rodoreda i amb la imatge que ella mateixa va voler 'construir-se', amb les referències a la seva infantesa, la lluita per escapar d'un món tancat, l'experiència de la guerra i l'exili, o els amors i les morts.
El llibre està dividit en cinc apartats clarament diferenciats com són 'Imatges d'infantesa' o 'Un temps per aprendre', on es parla dels seus inicis com a escriptora i periodista, i també es complementen amb algunes fotografies. Tot i això, el capítol principal del llibre és un monòleg en primera persona on es reprodueixen de forma cronològica els aspectes més importants de la seva vida i obra, que ella mateixa va voler destacar en les entrevistes que va concedir durant el seu període de maduresa. Un dels aspectes que va cridar l'atenció als autors del llibre és que 'res del que deia a les entrevistes era gratuït' i sovint prenien un to de 'confessió' sobre la forma en què concebia l'art de narrar, la importància de la depuració lingüística o la seva visió literària de la pròpia existència. Per això consideren que aquest llibre ofereix les 'claus' per entendre l'univers de Rodoreda, on s'apunten els 'temes essencials'.
Un dels coautors del llibre, Abraham Mohino, que anteriorment ja havia publicat Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda amb el mateix segell editorial, ha confessat que 'ha costat sang' fer aquest treball de recerca, perquè hi havia molt de material dispers i sovint mal editat. Malgrat tot, ha assegurat que s'hi expliquen els secrets de l'ofici i la persona, narrats amb les seves pròpies paraules que posteriorment han hagut de compilar i editar en un format que han anomenat 'autoretrat', ja que no es tracta ni d'un llibre de memòries ni d'una biografia. 'El més important és que s'han recuperat les seves paraules' i la imatge que ella mateixa s'anava 'construint' constantment, imitant el model de 'dona fatal' o les 'vamp' que apareixien al cinema i ajudant-se d'un riure 'extravagant' i 'histriònic' i un sentit de l'humor marcadament irònic i sarcàstic.
Entre el material inèdit que recull el volum, destaca la vessant cívica de Rodoreda confeccionada a partir dels parlaments i els actes públics que va pronunciar amb motiu de presentacions de llibres o de recollides de premis. Segons Mohino, l'autora de La plaça del Diamant era conscient que els autors 'jugaven un paper destacat' en la societat i per això en algun moment va aprofitar la palestra per 'afirmar-se' i elogiar la llengua catalana, donat que una de les seves obsessions era escriure el millor possible al servei d'un país. 'Si puc construir una obra en nom de Catalunya, em sentiré feliç', havia afirmat Rodoreda.
L'últim apartat reprodueix els pròlegs que Rodoreda va publicar en edat ja madura i on aprofita per analitzar els seus títols, apuntar els temes essencials del seu univers i esmenar alguns errors que considerava que s'havien dit entorn de la seva obra. 'Són autèntics tractats de novel·lística', explicava Mohino, 'als quals sorprenentment fins ara mai ningú no havia donat la importància que es mereixien', es lamentava. I és que els pròlegs de La plaça del Diamant, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra... són 'obres mestres' que sovint s'han reproduït amb errors d'impressió i s'han tractat com a simples annexos de llibres. Des del punt de vista dels dos autors, aquests pròlegs són 'imprescindibles' per entendre la vida i obra d'aquesta autora catalana.
En un futur, preveuen publicar les entrevistes íntegres que Mercè Rodoreda va concedir a personatges com Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Robert Saladrigas, i que ja han utilitzat per aquest llibre.
Barcelona, 18 de març (ACN).- Amb motiu de l'Any Rodoreda i a poques setmanes perquè arribi Sant Jordi, Angle Editorial publica un llibre d'assaig sobre Mercè Rodoreda titulat Autoretrat, obra de Mònica Miró i Abraham Mohino. Es tracta d'un treball que pretén sintetitzar els aspectes més rellevants que l'autora de Mirall trencat va pronunciar en les 38 entrevistes que va concedir en la seva maduresa, des del 1966 fins al 1983, juntament amb material inèdit poc conegut i difícil de trobar, com són els pròlegs d'algunes de les seves obres o els discursos que va oferir en actes públics.
"Hem volgut fer un testament literari i vital de Rodoreda", han explicat els seus impulsors, on l'autora parla en primera persona de les seves dues dimensions, l'ofici de viure i l'ofici d'escriure.
En les més de 350 pàgines, els lectors i estudiosos es retrobaran de nou amb l'univers de Rodoreda i amb la imatge que ella mateixa va voler 'construir-se', amb les referències a la seva infantesa, la lluita per escapar d'un món tancat, l'experiència de la guerra i l'exili, o els amors i les morts.
El llibre està dividit en cinc apartats clarament diferenciats com són 'Imatges d'infantesa' o 'Un temps per aprendre', on es parla dels seus inicis com a escriptora i periodista, i també es complementen amb algunes fotografies. Tot i això, el capítol principal del llibre és un monòleg en primera persona on es reprodueixen de forma cronològica els aspectes més importants de la seva vida i obra, que ella mateixa va voler destacar en les entrevistes que va concedir durant el seu període de maduresa. Un dels aspectes que va cridar l'atenció als autors del llibre és que 'res del que deia a les entrevistes era gratuït' i sovint prenien un to de 'confessió' sobre la forma en què concebia l'art de narrar, la importància de la depuració lingüística o la seva visió literària de la pròpia existència. Per això consideren que aquest llibre ofereix les 'claus' per entendre l'univers de Rodoreda, on s'apunten els 'temes essencials'.
Un dels coautors del llibre, Abraham Mohino, que anteriorment ja havia publicat Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda amb el mateix segell editorial, ha confessat que 'ha costat sang' fer aquest treball de recerca, perquè hi havia molt de material dispers i sovint mal editat. Malgrat tot, ha assegurat que s'hi expliquen els secrets de l'ofici i la persona, narrats amb les seves pròpies paraules que posteriorment han hagut de compilar i editar en un format que han anomenat 'autoretrat', ja que no es tracta ni d'un llibre de memòries ni d'una biografia. 'El més important és que s'han recuperat les seves paraules' i la imatge que ella mateixa s'anava 'construint' constantment, imitant el model de 'dona fatal' o les 'vamp' que apareixien al cinema i ajudant-se d'un riure 'extravagant' i 'histriònic' i un sentit de l'humor marcadament irònic i sarcàstic.
Entre el material inèdit que recull el volum, destaca la vessant cívica de Rodoreda confeccionada a partir dels parlaments i els actes públics que va pronunciar amb motiu de presentacions de llibres o de recollides de premis. Segons Mohino, l'autora de La plaça del Diamant era conscient que els autors 'jugaven un paper destacat' en la societat i per això en algun moment va aprofitar la palestra per 'afirmar-se' i elogiar la llengua catalana, donat que una de les seves obsessions era escriure el millor possible al servei d'un país. 'Si puc construir una obra en nom de Catalunya, em sentiré feliç', havia afirmat Rodoreda.
L'últim apartat reprodueix els pròlegs que Rodoreda va publicar en edat ja madura i on aprofita per analitzar els seus títols, apuntar els temes essencials del seu univers i esmenar alguns errors que considerava que s'havien dit entorn de la seva obra. 'Són autèntics tractats de novel·lística', explicava Mohino, 'als quals sorprenentment fins ara mai ningú no havia donat la importància que es mereixien', es lamentava. I és que els pròlegs de La plaça del Diamant, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra... són 'obres mestres' que sovint s'han reproduït amb errors d'impressió i s'han tractat com a simples annexos de llibres. Des del punt de vista dels dos autors, aquests pròlegs són 'imprescindibles' per entendre la vida i obra d'aquesta autora catalana.
En un futur, preveuen publicar les entrevistes íntegres que Mercè Rodoreda va concedir a personatges com Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Robert Saladrigas, i que ja han utilitzat per aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada