Durant uns quants anys, quan algú m’ha demanat quin era el millor llibre en què he intervingut, el que m’havia deixat més satisfet, el que més m’agradava d’Angle Editorial... la meva resposta era sempre la mateixa: Agonia de llum, el llibre en què vam publicar la poesia inèdita, secreta, de Mercè Rodoreda.
És un llibre complet, variat, rodó: a banda de la poesia, que ocupa el cos central del llibre, hi ha una introducció esplèndida, una selecció de les pintures que va fer Rodoreda en l’època en què escrivia els poemes i un epistolari sobre l’escriptura dels poemes amb Josep Carner, que naturalment fa comentaris deliciosos. És un producte d’alta cultura, en una edició que està al nivell del contingut. El responsable i curador va ser Abraham Mohino.
Per això per a mi era tan il·lusionant que l’Abraham, ara amb la Mònica Miró, volgués publicar novament amb Angle Editorial. El resultat és, un cop més, un llibre esplèndid: una mena d’autobiografia de Mercè Rodoreda, que sovint té un to de diari íntim, de confessió oberta, de declaració de principis, d’afirmació personal.
Els lectors de Rodoreda estem d’enhorabona: Autoretrat ens dóna centenars, milers de pistes per comprendre millor les claus de la seva personalitat i de la seva literatura, tan sovint sorgida de la seva vida. La imatge que tenim de Rodoreda, havent llegit el llibre, guanya enormement en precisió, en estima, en proximitat, en intensitat. L’extraordinària veu de Mercè Rodoreda palpita en cada pàgina, amb més força fins i tot que en les seves novel·les.
Crec que, sense cap mena de dubtes, Autoretrat serà el gran llibre de l’Any Rodoreda. Des d’avui, un llibre imprescindible per entendre Mercè Rodoreda.
És un llibre complet, variat, rodó: a banda de la poesia, que ocupa el cos central del llibre, hi ha una introducció esplèndida, una selecció de les pintures que va fer Rodoreda en l’època en què escrivia els poemes i un epistolari sobre l’escriptura dels poemes amb Josep Carner, que naturalment fa comentaris deliciosos. És un producte d’alta cultura, en una edició que està al nivell del contingut. El responsable i curador va ser Abraham Mohino.
Per això per a mi era tan il·lusionant que l’Abraham, ara amb la Mònica Miró, volgués publicar novament amb Angle Editorial. El resultat és, un cop més, un llibre esplèndid: una mena d’autobiografia de Mercè Rodoreda, que sovint té un to de diari íntim, de confessió oberta, de declaració de principis, d’afirmació personal.
Els lectors de Rodoreda estem d’enhorabona: Autoretrat ens dóna centenars, milers de pistes per comprendre millor les claus de la seva personalitat i de la seva literatura, tan sovint sorgida de la seva vida. La imatge que tenim de Rodoreda, havent llegit el llibre, guanya enormement en precisió, en estima, en proximitat, en intensitat. L’extraordinària veu de Mercè Rodoreda palpita en cada pàgina, amb més força fins i tot que en les seves novel·les.
Crec que, sense cap mena de dubtes, Autoretrat serà el gran llibre de l’Any Rodoreda. Des d’avui, un llibre imprescindible per entendre Mercè Rodoreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada