diumenge, de gener 26

L'entrevista literària. Ressenya Serra d'Or

G.O. de L.B.


Un llibre de gran interès per a un públic ampli: els estudiosos de la literatura, els comunicadors i aquells que es dediquen a l’entrevista d’un escriptor que ja en vida ha esdevingut un personatge literari, com és el cas de Mercè Rodoreda. El volum aplega les entrevistes publicades, més en castellà que en català, entre 1966 i 1982; també, d’altres de no datades o editades després de la mort de l’escriptora, com ara la interessantíssima «L’entrevista que mai no va sortir» de Carme Arnau i Dolors Oller. L’exercici que ha fet Abraham Mohino té una gran consistència, ja que permet veure el personatge des de diferents aspectes i recrear la història de l’entrevista literària. En podem identificar algunes característiques: l’entrevistador fa una presentació 
i l’ambientació de l’autora, que inclou part del que podria ser un retrat literari (aproximació física i psicològica; descripció de l’ubi on té lloc la sessió; sensacions que l’autora desperta en el periodista...), i a continuació ve la bateria de preguntes, que deixen entreveure l’estratègia que utilitza o mira de fer servir l’entrevistador per desemmascarar el personatge i els seus mites, que en el cas de Rodoreda són de gran con- sideració. Si potser qualsevol entrevistat mira de no perdre el control i dir realment el que vol dir, en el cas de Rodoreda veiem que no es deixa retratar fàcilment i molt sovint respon amb evasives per ser ella qui porta la batuta i donar una imatge d’ella mateixa mítica, que voreja el tòpic de què els entrevistadors procuren fugir. Presenten models reeixits en aquest intent les converses de Montserrat Roig i de Baltasar Porcel (dues cadascun), que conformen una mena de ring
o de lluita cos a cos per a desmuntar i descobrir l’autora de La plaça del diamant, sempre brillant. Quaranta-tres diàlegs, sovint soliloquis, ordenats cronològicament, formen una lliçó de bona comunicació, en ambdós sentits.

Mercè Rodoreda. Entrevistes. A cura d’Abraham Mohino i Balet. Fundació Mercè Rodoreda i Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2013.

Cap comentari: