Un
llibre de gran interès per a un públic ampli: els estudiosos de la literatura,
els comunicadors i aquells que es dediquen a l’entrevista d’un escriptor que
ja en vida ha esdevingut un personatge literari, com és el cas de Mercè
Rodoreda. El volum aplega les entrevistes publicades, més en castellà que en
català, entre 1966 i 1982; també, d’altres de no datades o editades després de
la mort de l’escriptora, com ara la interessantíssima «L’entrevista que mai no
va sortir» de Carme Arnau i Dolors Oller. L’exercici que ha fet Abraham Mohino té una gran consistència,
ja que permet veure el personatge des de diferents aspectes i recrear la
història de l’entrevista literària. En podem identificar algunes
característiques: l’entrevistador fa una presentació
i l’ambientació de
l’autora, que inclou part del que podria ser un retrat literari (aproximació
física i psicològica; descripció de l’ubi on té lloc la sessió; sensacions que
l’autora desperta en el periodista...), i a continuació ve la bateria de
preguntes, que deixen entreveure l’estratègia que utilitza o mira de fer servir
l’entrevistador per desemmascarar el personatge i els seus mites, que en el cas
de Rodoreda són de gran con- sideració. Si potser qualsevol entrevistat mira de
no perdre el control i dir realment el que vol dir, en el cas de Rodoreda veiem
que no es deixa retratar fàcilment i molt sovint respon amb evasives per ser
ella qui porta la batuta i donar una imatge d’ella mateixa mítica, que voreja
el tòpic de què els entrevistadors procuren fugir. Presenten models reeixits en
aquest intent les converses de Montserrat Roig i de Baltasar Porcel (dues
cadascun), que conformen una mena de ring
o de lluita cos a cos per a desmuntar
i descobrir l’autora de La plaça del diamant, sempre brillant.
Quaranta-tres diàlegs, sovint soliloquis, ordenats cronològicament, formen una
lliçó de bona comunicació, en ambdós sentits.
Mercè
Rodoreda. Entrevistes. A cura
d’Abraham Mohino i Balet. Fundació Mercè Rodoreda i Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada