Una escriptora jove anomenada Mercè Rodoreda seu amb l’ànima trencada a la braseria Lipp un matí a dos quarts de deu. És una dona exiliada. Mira les cacatues blanques que, entre lianes, decoren el sostre, i té un desig viu de morir allí contemplant ocells exòtics un dia gris a París. Surt del cafè i es dirigeix al jardí de Luxemburg, perquè li revé de sobte el somni del jardí. Passeja sense pressa, dilatant el recorregut: la tardor és freda; el gris de París, un gris que li recorda el gris de postguerra. Els arbres tenen una soca negra i exhibeixen un brancam crispat. Fa molts dies que no escriu. Duu una llibreta escolar perquè ha decidit de reprendre l’escriptura amb un pretext qualsevol. L’obre i, al llarg del camí, s’atura i hi anota una relació de les estàtues de reines i de santes que guarneixen, mudes, amb eloqüència pètria, el jardí de Luxemburg. «Anne de Bretagne 1477-1514. Amb la mà dreta aguanta uns cordons. Té escapçat l’índex i li falten els dits petits i el polze. Amb l’esquerra s’aguanta la capa lligada amb un cordonet fi. Porta corona.» «Anne d’Autriche 1601-1666. Li falten dos dits de la mà esquerra que aguanta un ceptre trencat.» «Anne de Beaujeu. Regente de France 1460-1522. Li falta l’índex i té la punta del dit petit de la mà esquerra mig trencada. Escot quadrat. Capa agafada a les puntes de l’escot. Amb una mà s’aguanta el braç esquerre. Aquesta mà té tots els dits. En un piló, acabat amb un coixí, hi ha la corona.» «Clemence d’Isaure. Li falta el dit petit de la mà esquerra. Colze recolzat, collar amb una creu. Cabells rodons a les galtes, corona de llorer.» «Anne-Marie Louise d’Orléans. Duchesse de Montpensier 1627-1693. Té tots els dits, però el dit petit de la mà dreta sembla rosegat». Per les paraules es crea l’inconscient.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada