diumenge, de juny 9

Sortit d'impremta: Mercè Rodoreda. Entrevistes


Data d'edició: 
2013
Descripció física: 273 p. : il·l. ; 24 cm 
Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Fundació Mercè Rodoreda 
ISBN: 978-84-938230-3-0
Col·lecció: Arxiu Mercè Rodoreda ; 5
Editorial: Fundació Mercè Rodored
a




Sota el títol Mercè Rodoreda. Entrevistes s’aplega el recull de les quaranta-una entrevistes, enquestes i retrats literaris que tingueren com a interlocutora la novel·lista en els anys de maduresa, és a dir, entre 1966 (moment en què Rodoreda ja havia iniciat, des del seu exili ginebrí, una progressiva reaparició literària) i els mesos previs a la seva mort (esdevinguda el 1983). Baltasar Porcel, Montserrat Roig, Joaquín Soler Serrano, Sempronio, Carmen Alcalde, Agustí Pons, Lluís Permanyer, Soledad Alameda, Esther Benítez, Lluís Busquets i Grabulosa, Josep Masats, Màrius Carol, Robert Saladrigas... són alguns dels periodistes i escriptors que van entrevistar l’escriptora en ocasió o bé d’un esdeveniment literari (una publicació, un premi) o bé d’una incidència biogràfica (les estades i la instal·lació posterior a Romanyà de la Selva, la celebració d’un espuri setantè aniversari).
El conjunt de documents es revela com un preciós testimoniatge històric del literat, d’on es deriven dos grans nuclis d’interès.
El primer és dominat per la construcció del mite personal. En efecte, en el marc dels contextos dialogats conduïts pels periodistes, l’escriptora va traçant, malgrat la seva disposició manifestament adversa a concedir entrevistes, una imatge de si mateixa, de la disquisició vital, ideològica o confessional que vol lliurar al públic o a la posteritat. Aquesta imatge no solament en nodreix la llegenda (centrada en aspectes com la infantesa, l’exili i l’aïllament a Romanyà de la Selva) sinó que, podríem convenir-hi, és una forma de literatura.
El segon gira entorn de la necessitat de parlar d’allò central en un escriptor, és a dir, de l’ofici: és així com, per mitjà de la successió de diàlegs, penetrarem en l’estudi del pensament literari i dels ressorts creatius de Rodoreda, de manera que obtindrem un magnífic estudi del “com” de la seva art.
D’aquesta suma, en resulta, a més, un magnífic material per a reflexionar sobre les condicions, els límits i les riqueses de l’entrevista de personalitat com a gènere, tal com s’exposa en el pròleg; es posa a l’abast del públic un indispensable element rectificador en un moment en què ja existeix una prou nodrida oferta de reports biogràfics de Rodoreda i, finalment, es mostren els matisos de la imatge de l’escriptora en la maduresa: com es projecta en el temps, sobre els seus contemporanis i ara, en rellegir-la, sobre nosaltres mateixos. 

Cap comentari: