 |
Data d'edició: 2013 Descripció física: 273 p. : il·l. ; 24 cm Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Fundació Mercè Rodoreda ISBN: 978-84-938230-3-0 Col·lecció: Arxiu Mercè Rodoreda ; 5 Editorial: Fundació Mercè Rodoreda |
Sota el títol Mercè Rodoreda.
Entrevistes s’aplega el recull de les quaranta-una entrevistes, enquestes i
retrats literaris que tingueren com a interlocutora la novel·lista en els anys
de maduresa, és a dir, entre 1966 (moment en què Rodoreda ja havia iniciat, des
del seu exili ginebrí, una progressiva reaparició literària) i els mesos previs a la seva mort (esdevinguda el 1983). Baltasar
Porcel, Montserrat Roig, Joaquín Soler Serrano, Sempronio, Carmen Alcalde,
Agustí Pons, Lluís Permanyer, Soledad Alameda, Esther Benítez, Lluís Busquets i
Grabulosa, Josep Masats, Màrius Carol, Robert Saladrigas... són alguns dels
periodistes i escriptors que van entrevistar l’escriptora en ocasió o bé d’un esdeveniment
literari (una publicació, un premi) o bé d’una incidència biogràfica (les
estades i la instal·lació posterior a Romanyà de la Selva, la celebració d’un
espuri setantè aniversari).
El conjunt de documents es revela com un preciós
testimoniatge històric del literat, d’on es deriven dos grans nuclis d’interès.
El primer és dominat per la construcció del mite
personal. En efecte, en el marc dels contextos dialogats conduïts pels
periodistes, l’escriptora va traçant, malgrat la seva disposició manifestament
adversa a concedir entrevistes, una imatge de si mateixa, de la disquisició
vital, ideològica o confessional que vol lliurar al públic o a la posteritat. Aquesta
imatge no solament en nodreix la llegenda (centrada en aspectes com la
infantesa, l’exili i l’aïllament a Romanyà de la Selva) sinó que, podríem
convenir-hi, és una forma de literatura.
El segon gira entorn de la necessitat de parlar
d’allò central en un escriptor, és a dir, de l’ofici: és així com, per mitjà de
la successió de diàlegs, penetrarem en l’estudi del pensament literari i dels
ressorts creatius de Rodoreda, de manera que obtindrem un magnífic estudi del
“com” de la seva art.
D’aquesta suma, en resulta, a més, un magnífic
material per a reflexionar sobre les condicions, els límits i les riqueses de
l’entrevista de personalitat com a gènere, tal com s’exposa en el pròleg; es
posa a l’abast del públic un indispensable element rectificador en un moment en
què ja existeix una prou nodrida oferta de reports biogràfics de Rodoreda i,
finalment, es mostren els matisos de la imatge de l’escriptora en la maduresa:
com es projecta en el temps, sobre els seus contemporanis i ara, en
rellegir-la, sobre nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada