diumenge, d’abril 6

Autoretrat a www.bcn.cat


Abraham Mohino i Mònica Miró construeixen una autobiografia de l'escriptora a partir de textos, parlaments i entrevistes a l'autora

L'any 1960, Mercè Rodoreda va presentar la seva obra Colometa al premi Sant Jordi, però no va guanyar. Només va obtenir un vot, el de Joan Fuster. Aquest fet va certificar que la Rodoreda resultava una dona incòmoda, segons va comentar l'escriptora Isabel-Clara Simó durant la presentació al Centre Cívic Vil·la Florida, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, del llibre Autoretrat (Angle Editorial). «Era massa bona literàriament, intel·ligent i va triomfar arreu del món», va resumir Simó.
Rodoreda era, veritablement, molt ambiciosa literàriament parlant i no li agradava relacionar-se amb la gent. Aquests trets, i d'altres de la seva complexa personalitat, queden palesos en el llibre. Les entrevistes que l'autora va concedir entre 1966 i 1982, un recull d'escrits de joventut i els parlaments públics que va pronunciar han servit de base a Abraham Mohino i Mònica Miró per escriure aquesta autobiografia de Mercè Rodoreda a partir de les pròpies paraules que, d'una manera o altra, va formular l'escriptora en català més universal al llarg de la seva trajectòria vital.
Ordenació temàtica


Els autors han treballat en l'ordenació temàtica de les paraules de Mercè Rodoreda per configurar aquesta biografia en primera persona en què es detallen memòries d'infantesa —algunes ja publicades a la revista Serra d'Or— escrites en l'edat madura. Amb diferents textos, molts escrits a partir de 1975, i diverses fotografies, Mohino i Miró reconstrueixen la primera part de la vida de l'escriptora. També queda reflectit a Autoretrat un llarg monòleg sobre la vida i l'abundant obra de l'escriptora d'Aloma (1937), Jardí vora el mar (1967), La plaça del diamant (1962) i Mirall trencat (1974), entre altres.

A partir d'articles publicats per Mercè Rodoreda i d'algunes cartes, els autors han reconstruït part de la personalitat de l'autora, una dona en teoria poc feminista, però que, per Isabel-Clara Simó, va acabar sent-ho sense saber-ho.

L'aparició d'aquesta obra coincideix amb la celebració de l'Any Rodoreda, que enguany commemora el naixement de l'escriptora, l'any 1908, en una torre del barri de Sant Gervasi.

Cap comentari: