dissabte, de maig 17

Jordi Cervera, a iCat fm, n'ha dit...


Un dels efectes de l'Any Rodoreda que celebrem enguany és i serà, sens dubte, la presència de novetats i reedicions referides a la creadora barcelonina. Una mostra n'és Autoretrat, un treball de Mònica Miró i Abraham Mohino que edita Angle Editorial. És evident que el llibre té trampa i que Mercè Rodoreda mai no es va enfrontar a la seva vida amb un text d'aquestes característiques, però el coneixement profund que en tenen els dos curadors fa que el resultat sigui una aproximació molt detallada a l'autora a través dels seus escrits que, al cap i a la fi, és una manera de mostrar-se, potser la més oberta i sincera.
Textos coneguts i escrits inèdits basteixen aquest treball especial i singular, una d'aquelles joies que van molt més enllà d'una simple recopilació de material. Mònica Miró és professora universitària i responsable del projecte Parla.cat, mentre que Abraham Mohino va ser l'autor, entre d'altres, del llibre Agonia de llum que descobria la vessant poètica de Rodoreda. Autoretrat, una aproximació vital a la vida i l'ofici de l'escriptora catalana més coneguda de tots els temps, Mercè Rodoreda. L'han fet Mònica Miró i Abraham Mohino i l'edita Angle.

dilluns, de maig 12

Autoretrat d'una escriptora

Ressenya crítica de Vinyet Panyella


“No m’agrada parlar de la meva vida”. Mercè Rodoreda

Josep M. Castellet dedica un dels capítols d'Els escenaris de la memòria, les seves memòries literàries, a Mercè Rodoreda. Després d’explicar diversos passatges de les trobades amb l’escriptora, a Ginebra i Romanyà de la Selva, conclou amb una frase determinant: “L’he coneguda mai, aquesta dona?”

Un dels trets del caràcter de Rodoreda, senyala Castellet, potser el més important, és la seva personalitat “secretiva”. Ell, que la va tractar força, la retrata com un personatge recòndit. Altrament, de la biografia de Mercè Rodoreda no se’n sabia gaire fins que es van publicar les recerques de Montserrat Casals, Mercè Ibarz, Carme Arnau i Marta Nadal, entre altres. L’accés al seu arxiu ha possibilitat edicions i nous estudis. La publicació de la seva correspondència, prevista arran de l’Any Rodoreda, permetrà enquadrar amb molta més certesa la cronologia biogràfica i literària de l’escriptora.

El treball publicat per Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino Balet en format d’autoretrat de Mercè Rodoreda a partir de la selecció i ordenació temàtica de materials de l’arxiu rodoredià és un exercici complex i arriscat. Complex, perquè els autors treballen amb documentació d’índole variada: notes de l’autora, articles, discursos, entrevistes. La mateixa varietat documental comporta un tractament desigual a l’hora d’analitzar el contingut dels textos, que en alguns casos són editats íntegrament i, en d’altres, refets i reordenats temàticament. Aquest és un dels aspectes més atractius del llibre.

L’obra és un exercici arriscat, perquè traçar un autoretrat comporta acordar la doble veu del personatge: l’exterior, que és la que dóna a conèixer per mitjà de les convencions comunicatives –pròlegs, entrevistes– i la interior, sovint oculta o poc franquejable. És en una entrevista on Rodoreda es mostra sense màscara? La veu interior s’escola entre frases de les entrevistes i paràgrafs de càrrega profunda, però es troba, sobretot, als papers privats, a la correspondència. Aquella frase que Rodoreda va escriure a Anna Murià en un dels moments més crítics de la seva existència, “tota jo sóc un infern”, val per moltes respostes d’entrevista convencional.

L’Autoretrat de Mercè Rodoreda és una obra ben construïda que, rere la noble i lògica ambició dels seus autors, es proposa mostrar “vera i sense màscara, l’autèntica Rodoreda, o, més humilment, Mercè Rodoreda a l’altre cantó de la ficció”. El mètode consisteix a despullar sistemàticament els documents i reorganitzar-los temàticament. Hi ha memòries d’infantesa, les respostes a les entrevistes (enre 1966 i 1982), els pròlegs de les seves obres, els escrits de joventut –la Rodoreda a la Catalunya republicana, tot un caràcter…– i hi ha també discursos i al·locucions. L’ordre és detallat i rigorós, amb la voluntat de no oblidar cap aspecte que pugui contribuir a perfilar els trets de l’escriptora. A grans trets, el contingut de l’obra bascula entre l’(auto)retrat biogràfic i el literari. El primer més complicat, per allò de la “secretivitat”. El segon, àmpliament assolit, perquè Rodoreda tenia coses a dir respecte de l’essència de la literatura, de la narrativa, de la novel·la. Cal destacar el treball ingent dels autors en l’anotació dels textos i en l’ordenació bibliogràfica dels documents, dos elements que faciliten la feina del lector i de l’investigador.

En l’Autoretrat traçat per Miró i Mohino preval el que Rodoreda va voler dir perquè ens ho quedéssim, mentre anava perfilant la creació del seu jo literari. Resta el dubte, lleu, si el que va deixar entreveure era de debò el que sentia i el que pensava. Perviuen la ficció i la màscara, juntament amb confessions implacables: “Tot ho dono per ben viscut, perquè ara sé que a la vida tot fa bé, el bo i l’advers, i no ho dic perquè sigui optimista, que no ho sóc, sinó per una voluntat de supervivència i un cert sentit de l’humor que són els que han permès salvar-me.” I conclou: “Jo, a la vida, no m’he queixat mai”.

Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 10.V.2008

Joan Josep Isern destaca Autoretrat a la revista Qué leer...

Núm. 13/abril/2008


Otra publicación destacable es Autoretrat (Angle), un trabajo de investigación que reúne elementos de autobiografía, memorias, confesiones, opiniones y recuerdos escritos por Mercè Rodoreda a lo largo de toda su vida. La voz más íntima de la escritora recopilada por los filólogos Mònica Miró i Abraham Mohino.

...i en el seu bloc Totxanes, totxos i maons

actualitza la recomanació, juntament amb la d'Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda.

dissabte, de maig 3

Mercè Rodoreda parla amb nosaltres

Ressenya crítica de Lluís Bonada · El temps, núm. 1.246 (29.04.2008)

Calia, però, que, a més de les biografies, es pogués escoltar la veu de Mercè Rodoreda de forma directa, i això és el que ha fet Angle Editorial amb el llibre Autoretrat. Els dos curadors del volum, Mònica Miró i Abraham Mohino, han buscat la veu de l'autora recollida pels periodistes que la van entrevistar, i també les opinions i els relats memorialístics elaborats per l'autora mateixa i materialitzats en forma de pròlegs, discursos o articles. El resultat és òptim.
*Lluís Bonada és un dels periodistes que va entrevistar Mercè Rodoreda: «Mercè Rodoreda, condenada a escribir en Romanyà de la Selva estas vacaciones», Diario de Barcelona (14.8.1975).